"Yenna
yi baba cfiγ as"; akka lğil aţ yini i lğil w aţ id afen ineggura. Nufad id
nnan, d acu-ara d afen wid deffir nneγ.
Anta
Tanina i kem yifen, kem a yemma, kem a weltma, kem a tameŧŧut a yemmas n talsa.
Ccbaħa
y iger ass-a yeqqim d asuki
ccbaħa n tefsut deg-s ur nell-ara
nekwni
ccbaħa unebdu neserwat nugwi an akwi
ccbaħa l-lexrif la legwin watmaten nni
ccbaħa
n tegrest w ur nezdim yensa akken nni
lqum-a iceređ awezγi
yebγa zhu yebγ-acali
ma d leqdic yella Ŗebbi.
Yenna yi baba cfiγ-as ayen is nnan
lejdud-iw
Ass-a i tarwa at-id nesres ad bnun yes
tutlayt-iw.
Am
akken tenna Tgerfa:
D Ŗebbi g raden s w akka
imi y čči-γ lamana...
Awer γ ig Ŗebbi seg wid iseţen
lamana, ur nxedaâ di ddunit, w an ili d iqriben r-Ŗebbi, d wid i ţekkin di
lumma.
Yelha win yeţħesisen iw akken ad ifhem wa d
yelmed.
Akka
i tebna tudert, ur yelli win yekfan iman is s yiman is. Qqaren w at zik:
"Awi sâan tazmert ilemżi d cfawat d umeyez uwesar".
Dacu
deskanay temżi; tazmert d ifadden iğehden d lxiq n tusna.
Ma
ţewser teţbegined; liser, rżana, d ubâed ff ljur.
Assen
fi d lul ddunit, imi id yexleq Ŗebbi, ur yefrin ara ger wa d wa, ur d inna i wa
"keč tifeđ wayeđ" naγ "keč aţ iliđ seddaw wiyađ". Azger
yesrugmut, izimer yesbaâbuâ, aγyul yesraâruâ, ayaziđ yesqaqay, amdan ula d
neţţa iţmeslay, am akken meslayen, ass-a, ula d igugamen γas s uwehi.
Amek
a âağba ig zmer wamdan ad yebrek γef wayen amzun akken kra ur d yelli.
Amek
yezmer yiwen ad icali, ad yaweđ anda s yehwa, ma d wayeđ ad yer fellas aγumu.
Keč tesâiđ allaγ, ula d nek sâiγ imawlan
Tebγiđ ad bineđ, bγiγ ad ufrareγ
Deg mezruy telliđ, deg idles turiđ
Di tudert ţekkiγ, ţekkiγ degw meslay
Ţekkiγ degw ayen illan, ażar-iw d
aγwežfan.
De
l’oralité à l’écriture. Les petits contes qui ont constitués une partie majeure
de notre culture, font qu’il soit souhaitable de faire passer l’un vers
l’autre. Raconter ; de tous les temps de bouche à oreilles ; il est
arrivé le moment où il faut tout transcrire.
Ce
conte raconté ; de psyché ; passe indiscutablement par l’enseignement
de ses petits-enfants.
Vivre,
voir, ne pas laisser son passage vide.