lundi 24 novembre 2014

A win yecfan, y ini-d


"Yenna yi baba cfiγ as"; akka lğil aţ yini i lğil w aţ id afen ineggura. Nufad id nnan, d acu-ara d afen wid deffir nneγ.

Anta Tanina i kem yifen, kem a yemma, kem a weltma, kem a tameŧŧut a yemmas n talsa.

 

         Ccbaħa y iger ass-a yeqqim d asuki

         ccbaħa n tefsut deg-s ur nell-ara nekwni

  ccbaħa unebdu neserwat nugwi an akwi

         ccbaħa l-lexrif la legwin watmaten nni

 

         ccbaħa n tegrest w ur nezdim yensa akken nni

         lqum-a iceređ awezγi

         yebγa zhu yebγ-acali

         ma d leqdic yella Ŗebbi.
 
 






 
 
   Yenna yi baba cfiγ-as ayen is nnan lejdud-iw

     Ass-a i tarwa at-id nesres ad bnun yes tutlayt-iw.

 

Am akken tenna Tgerfa:

         D Ŗebbi g raden s w akka

         imi y čči-γ lamana...
 

 Awer γ ig Ŗebbi seg wid iseţen lamana, ur nxedaâ di ddunit, w an ili d iqriben r-Ŗebbi, d wid i ţekkin di lumma.

 Yelha win yeţħesisen iw akken ad ifhem wa d yelmed.

Akka i tebna tudert, ur yelli win yekfan iman is s yiman is. Qqaren w at zik: "Awi sâan tazmert ilemżi d cfawat d umeyez uwesar".

 

Dacu deskanay temżi; tazmert d ifadden iğehden d lxiq n tusna.

Ma ţewser teţbegined; liser, rżana, d ubâed ff ljur.

Assen fi d lul ddunit, imi id yexleq Ŗebbi, ur yefrin ara ger wa d wa, ur d inna i wa "keč tifeđ wayeđ" naγ "keč aţ iliđ seddaw wiyađ". Azger yesrugmut, izimer yesbaâbuâ, aγyul yesraâruâ, ayaziđ yesqaqay, amdan ula d neţţa iţmeslay, am akken meslayen, ass-a, ula d igugamen γas s uwehi.

 

Amek a âağba ig zmer wamdan ad yebrek γef wayen amzun akken kra ur d yelli.

Amek yezmer yiwen ad icali, ad yaweđ anda s yehwa, ma d wayeđ ad yer fellas aγumu.

 

        Keč tesâiđ allaγ, ula d nek sâiγ imawlan

         Tebγiđ ad bineđ, bγiγ ad ufrareγ

         Deg mezruy telliđ, deg idles turiđ

         Di tudert ţekkiγ, ţekkiγ degw meslay

         Ţekkiγ degw ayen illan, ażar-iw d aγwežfan.
 
 
 
 
 
 

De l’oralité à l’écriture. Les petits contes qui ont constitués une partie majeure de notre culture, font qu’il soit souhaitable de faire passer l’un vers l’autre. Raconter ; de tous les temps de bouche à oreilles ; il est arrivé le moment où il faut tout transcrire.
 
Ce conte raconté ; de psyché ; passe indiscutablement par l’enseignement de ses petits-enfants.

Vivre, voir, ne pas laisser son passage vide.
 
 (Emission "ASALAS" diffusée sur les ondes de la radio Algérienne "Chaine2" le 30.08.2008.)

 

Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire